miércoles, 2 de abril de 2014

Sociedad Rural .-Especies Exòticas en la Litera.

  
Dades del article. ....Las Especies Exòticas Invasoras en la Litera...... publicat a la revista Llitera 3. Havent publicat   un escrit del resum dels contingut,  es pren aquest article especial  apart per conèixer millor aquesta comarca i a les especies que s' han acomodat a les nostres terres.

L'intercanvi d'espècies es remunta a èpoques prehistòriques. A partir del segle XV amb el descobriment d' Amèrica va afavorir intercanvii de nombroses especies vegetals com arbres o pel consum humà. I especies animals. Son fets reconeguts i documentats . Al segle XIX i XX aixo va anar en augment. Actualment la facilitat de trasllat ha augmentat enormement la capacitat d' intercanvi. En aquests moments aquest increment es considerat problemàtic per alguns col-lectius.

Entre aquestes especies es consideren exòtiques, les provinents de fora del àrea natural que han estat introduïdes de diferent forma.
Algunes d'aquestes poden inclús ser beneficioses sense perjudicar la terra ni l'ambient, com la patata tomàquet, arrós panís , alguns fruitals, etc
Segons l' article, si una part d' aquestes especies s'aclimata desplaçant a les autòctones, es consideren invasores. Per ser invasores, han de perjudicar al ambient, territori u habitat.
La Unió Internacional per la Conservació de la Natura  -UICN- considera Especies Exòtiques Invasores -EEI- quant l'especie que s'estableix a un ecosistema , es un agent de canvi amenaçant per a la diversitat biològica nativa. A partir d' aquí hi ha diferents autors, variables, i teories. La mes generalitzada és que un 10% d'espècies s' adapten al canvi, i d'aquestes, un altre 10% s' arriben a considerar invasores.
Alguns científics han donat la veu d' alarma per aquesta amenaça als ecosistemes, alertant a les administracions, particulars i empresses per que tinguin en compta que les EEI a mes de provocar problemes ambientals, aquest problemes son també econòmics, socials, i sanitaris.
Des de administracions autonòmiques hi ha ajuntaments i grups socials que treballen per evitar l' entrada de EEI , controlar u eliminar les ja establertes. a més de conscienciar a la població.

Situant-nos a La LLITERA  segons els autors del artickle es recomana:
Prevenció: les administracions han de regular el comerç i la possessió, a més de controlar les vies d' entrada de qualsevol animal o planta que provingui de fora. Conscienciant a la població per que col·labori amb les administracions ambientals i sanitàries si es detecta alguna especie susceptible de ser forària desconeguda, per a ser detectada i actuar amb eficàcia, veient si es suficient el control o hi ha que procedir a la erradicació.
Algunes actuacions que perjudiquen a la comarca son individuals, com la plantació a jardins u horts, les restes no tractades procedents de podes,  l' abandonament u descontrol d'animals domèstics, les aigües procedents d'aquaris, etc.
A la Llitera les actuacions conegudes cap a les especies perilloses, son la captura de gossos assilvestrats, abandonats prèviament. Societats de caça ecològica, i la eliminació de chumberes a la serra de Sant Quilez per part de l Ájuntament de Binéfar. Pels voltants de la comarca també es coneix l' eliminació d' algunes plantes i animals que poden perjudicar a les persones .

Especies Exótiques a la Llitera. Alguns les consideren EEI, però hi ha que veure si s' han aclimatat a espais que no perjudiquen, u si realment poden ser nocives.
Flora
Variada i abundant ,es fàcil de controlar si queda en espais propis sense perjudicar:
  • "La pita , procedent" d' Amèrica , abundant a Calasanz, no es reconeix com a nociva.
  • L "Arbol del cielo;" per la seva alçada, es fa al costat de canalitzacions, hi ha que tenir en compta les abundants arrels.
  • La canya, d' origen asiàtic, molt conegudes a espones i límits entre finques. Es acceptada i utilitzada en tallers i negocis de cistelleria.
  • "La budleya" procedent de Xina , apreciada en jardineria, el vent la pot escampar lluny
  • La herba "de las Pampas" procedent de sudamérica, es de jardineria, a la llitera
  •  s´ha introduït com a decorativa. El toc d'alarma es per la gran quantitat de llavors i capacitat expansiva.
  • "La pataca", o patarota, vinguda d' Amèrica. improductiva però acceptada, alta i amb flors grogues abunda a Esplus , Binéfar i Tamarit. A Albelda estava tocant a les fasseres ,al canviarr el sistema de rec ha desaparegut.
  • La madreselva “ procedent del E d' Asia , es trepadora de jardineria , a la Llitera no es considera nociva, però hi ha que tenir en compta les restes.
  • La “falsa Acacia”, arbre alt i amb rams de flors, es acceptat com ornamental, ve del E d' Estats Units. Hi ha que anar en compta de que no desplaci especies autòctones. A la Llitera es troba al costat de canal com el de Zaidin o Aragó i Catalunya.
  • Acacia “ de tres espines. semblant al anterior en caracters i ubicació. el fruit la garrofa, va ser aliment de caballeríes. Ve del S dels Estats Units.
  • L' arce Negundo”,arbre petit, procedent del centre de Nortamérica, pot perjudicar els limits  dels rius. A la llitera era es veuen a jardins i com a arbres urbans a Binéfar.
  • La chumbera, amb punxes, originaria de de Mèxic, te fruit aprofitable, a la Llitera esta localitzada en alguns pobles, A Binéfar es va erradicar per expansiva.
Fauna.
  • Es comenten varies especies aquàtiques procedents del continent americà, u europeu, que s' han ubicat a aigües estancades, embrutant-les i fagocitant les espècies autòctones.
  • Es posa un toc d' atenció a gossos i gats domèstics per evitar el seu descuit i abandonament
  • ................................................
          Nota.- No es mencionen al article de Llitera 3 les bandades de jabalis (porcs senglrars) que els darrers anys estan deixant rastre pels camps de la Llitera i poden ser un perill a la nit al conduir pels camins.Estan baixant d' algun punt de més al Nort on no s´ha tingut en compta el seu hàbitat natural. Estan desubicats. Seria important recuperar el seu espai natural i evitar desplaçaments perillosos per a ells i les persones.
Josefina Motis, abril 2014

No hay comentarios:

Publicar un comentario