Al exemplar 120 de Temps de Franja surt un article rel-lacionat amb el que coneixem com a la "memòria històrica".
Un altra coluna fent referència
a la vellesa.
Son
qüestions sobre les que es podria comentar sense acabar mai.
Sería de desitjar que la gent gran arribes a un punt en que ho tingues tot
resolt,
que
podes viure del que ha fet, amb tranquil·litat personal i reconeixement social
Avui
en dia els avis prenent el sol, estan pendents en la hora que han de
recollir i ocupar-de dels nets,
De
com es pot ajudar a "la jove" que no te recursos, al net per
que pugui pagar un curs o engegar un negoci,
Pensant amb la
companyía que farà a aquell familiar o amic malalt.
Col-boren
en treballs , arreglant eines, fent benzils i tantes coses.
Moltes
economies familiars estan sobre la base del que van fer la gent gran,
negocis
finques, raconets petis o grans de diners..
.
I
el que recorden del despús ahir, un luxe de memòria. Van tenir
èpoques dures
de
penúries, escola de vida,. Van viure la guerra civil, als
pobles, al
front, ferits; o fugint molt lluny, a peu, al entrar els "enemics".
Queden
molt pocs dels que van estar a camps nazis. Va ser molt
emocionant el conèixen alguns.
Els
que es van quedar, dels dos costats, van ser un exemple de
convivència en aquells moments, als nostres pobles de la Llitera, on van inmigrar d' ltres indrets que no ho teníen facil
Relat molt resumit del que van viure uns
familiars, -entre altres episodis-.
“Habían sido defensores de sus derechos ante los caciques.
Al
entrar los que ganaban la guerra se marcharon en carros, lejos.
Una
familia con tres pequeños y un adolescente paró en una
capilla del camino.
Entraron
soldados con caballerias
Trataron
con ternura a la madre,pensando en la suya.
Mucho
después, los protagonistas pequeños, ya mayores
recordaban
el resonar las pezuñas en la Iglesia,
cuando
viajaban por carretera, junto a Sta Maria del Camino cerca de Igualada
Explicaban
su desesperación, al ser raptado uno, para la "quinta del
biberón",
y
la solidaridad de gentes que los acogieron, en la lejanía.”
J. Motis P
No hay comentarios:
Publicar un comentario