viernes, 3 de junio de 2011

LLEI DE DEPENDÈNCIA

    Continuació del post "els que no parlen"
 Sobre afectas per discapacitas intel-lectuals o fisiques.- Segur que als que es troben a pobles no gaire grans s’ els hi dobla la dificultat, ja que per falta de serveis es deuen haver de desplaçar a centres mes o menys lluny, mèdics, escoles especials, tallers., assistentes socials etc. A les ciutats, això esta cobert, avui per avui.

Clínicament hi ha un “desert” important per a les persones adultes que per malalties cerebrals , o d’ altres, es queden amb deficiències físiques o psíquiques,. Tenen tractament hospitalari per al malaltia, però les seqüeles els envien a casa on els donen una atenció molt insuficent i temporal.

Com es sabut, fa pocs anys va sortir la Llei de Dependència:
Fa falta molta divulgació de com es pot entrar als serveis que pot facilitar aquesta llei. Sobre tot als pobles pot ser falta coordinació entre l’ Administració i els ciudatans. AIXO ES UNA INFORMACIO QUE TE QUE ESTAR AL ABAST DE TOTHOM ALS POBLES I CIUTATS
. Als pobles demanant informació en aquestes oficines centrals Per telèfon o Internet. Es poden assabentar d’ on s’han de dirigir per fer la gestió. La seva oficina mes adient de benestar social, u Assistenta.
1.- Hi ha que omplir un imprès de sol•liciti’t de servei amb les dades de la persona necessitada i les seva problemàtica.
2.- un equip de professionals fan una valoració de les necessitats
3.- la valoració es fa en tres graus de dependència i diferent gravetat
4.- segons aquesta valoració hi ha unes ajudes programades que poden anar de teleasistència a persones a domicili, o ajut econòmic.
(aquesta ajuda als que tenen PNC acostuma a coincidir el cost)
5.- també es consolida la necessitat de la plaça a centre d’ atenció
quan estan atesos adequadament.

*** Molt important.-, a Catalunya i es de destijar que a la resta e CCAA Es reconeix el treball i paper de les persones cuidadores de la família. Com a cuidadores, sent professionals o no porfessinals. tenen un petit sou, i, cotitzant proporcionalment, es reconeix la vida laboral.

J. Motis P, febrer, 2010

No hay comentarios:

Publicar un comentario