martes, 17 de mayo de 2011

OBRES MUNICIPALS I CRISI opinions

.... Es te que reivindicar també a les grans ciutats, transparència amb els diners públics i la seva utilització. Es fan obres faraòniques de dubtosa necessitat, sense demanar opinió. Quan un alt càrrec li va dir a un altre que tenien problema amb un 3% , personalment vaig pensar que devia de ser problema d’ enveja. I no diguem amb la rehabilitació d’ edificis particulars que paguen relligiosament els veïns amb unes ajudes de l’ administació tardanes minvades i poc explicades. Ja m’ he posat cables d’ alta tensió a les jugulars, perquè ja es tenia fetes un un ringall de tant que se m’ hi tiren quan descaradament dic aquestes coses.

A mes, a nivell estatal dona la impressió que es van posant bufandes per travessar la situació de crisi. No hi ha solucions contundents ni per la dreta ni per l’ esquerra, es diria que donen mes importància als discursos per agradar al públic que actuar eficaçment. Es en aquests casos quan els partits tindrien que afinar les seves postures convençuts, siguin de dreta, esquerra o centre.
Per part de la dreta,   la postura adient és recolzar el capital, l’ acomiadament mes fàcil, la competitivitat, el diner com a nucli a la solució.
El Govern Socialista tindria que buscar solució en lo humà. Destinar les atribucions econòmiques directament sense bancs ni d’ altres gestors que s’ en beneficien pel mig. Ocupar als parats amb experiència donant cursos , que els parats aprofitin el temps per aprendre coses noves. Crear xarxes de telecomunicacions molt amples en tots els sectors Reduir o agrupar Ministeris,.Ocupar-se de xarxes de distribució del sector primari. Habilitar cultius i collites. Netejar boscos, rieres, parcs i jardins, etc. Sembla que les altes Instancies ja s’ han congelat el sou.
Si demanem solucions al Estat , te que intervenir. Presentar necessitas i comptes amb criteris. Tenir una comunició fluida amb el contribuent. Que per cert anem molt de víctimes per una lleugera pujada d’ imposts , quan esta pujant tot des de sempre. Si no volem que intervingui no li donem culpes i o esperem que ho arrecli tot.

El sortir d’ aquesta situació es cosa de tots.

Josefina Motis,  2009

Fragment del article publicat
a Temps de Franja
      


No hay comentarios:

Publicar un comentario